(em português e catalão)
O catador
(o catador)
(de papel)
(monta)
(uma)
(matrioshka)
(com caixas)
(de papelão)
El drapaire
(el drapaire)
(amb el paper)
(munta)
(una)
(matrioixca)
(amb caixes)
(de cartró)
Quem está mais perto da morte
Quem está mais perto da morte
O pobre ou o rico?
O menino que sofre de inanição
E não conhece iogurte
Ou aquele que quebra o pescoço
Em um brinquedo da Disney?
Quem está mais perto da morte
O jovem ou o velho?
A criança que cai da janela do prédio
O senhor que se afoga com asa de frango?
Quem está mais perto da morte
O homem ou a mulher?
O homem por uma lipoaspiração
A mulher com um harakiri?
Homem ou mulher?
Travesti na mão da polícia?
A morte é sempre vizinha
Convém o misto de ignorá-la e seduzi-la
Qui és més a prop de la mort
Qui és més a prop de la mort
El pobre o el ric?
El nen que es mor d’inanició
I no sap què són els iogurts
O aquell que es trenca el coll
En una atracció de Disney?
Qui és més a prop de la mort
El jove o el vell?
La criatura que cau de la finestra de l’edifici
El senyor que s’escanya amb una ala de pollastre?
Qui és més a prop de la mort
L’home o la dona?
L’home per una liposucció
La dona amb un harakiri?
Un home o una dona?
Un travesti en mans de la policia?
La mort sempre és veïna
Val més un entremig entre ignorar-la i seduir-la
Prece
a árvore não liga
para a vida que passa
o pássaro não lida mais
só avoa
o sol — labareda que esbraveja —
não trabalha
a pedra dá ao mar
a outra face
e eu ainda aqui
preocupado com tudo
Pregària
l’arbre passa olímpicament
de la vida que passa
l’ocell ja no s’escarrassa
sols vol volar
el sol —flamarada que es desfoga—
no treballa
la pedra li para al mar
l’altra galta
i jo aquí encara
amoïnat per ves a saber què
DA EXPERIÊNCIA DA BICICLETA
O que mais vale
– se pedale o que se pedale –
não é o que se equilibra
– uma vez de mãos dadas ao bom senso do equilíbrio,
ninguém mais se livra –,
mas a beleza do assombro
que o vento desenha no ombro;
mais ainda:
o escárnio e maravilha
do primeiro tombo.
DE L’EXPERIÈNCIA DE LA BICICLETA
Allò que val
–sigui quin sigui l’enginy de pedal–
no és el que s’equilibra
–ben agafat de la mà amb el sentit de l’equilibri,
ningú no se’n deslliura–,
sinó l’atònita bellesa
que el vent al cos dibuixa;
i encara una altra per afegir-s’hi:
la burla i el prodigi
de la primera caiguda.
ESTE POEMA
Este poema não seria genial se eu já tivesse morrido?
AQUEST POEMA
Aquest poema no seria genial si jo ja m’hagués mort?
*
Amarildo Anzolin (Curitiba/Paraná, 1970): poeta, compositor, guionista i més coses. Ha publicat els llibres Igual (1998), Co-lapso (1995), Única coisa (1999), Evite permanecer nesta área (2012) i Hospedaria de cuidados paliativos (2016).
“Flamarades que es desfoguen. 8 poemes d’Amarildo Anzolin”
Els 4 primers poemes pertanyen al llibre Evite permanecer nesta área (São Paulo: Terracota, 2012). La resta pertanyen al llibre Hospedaria de cuidados paliativos (São Paulo: Água Quente, 2016).
Traducció de Josep Domènech Ponsatí